Bord

Banda

Home Banda

bord¹

m. Contorn superior d’una nau, bordatge. vaixell d’alt bord Nau gran. || Costat d’una nau. Els dos bords de la nau: babord i estribord. || a bord loc. adv. Dins d’un vaixell, dins d’una aeronau. Dormir a bord. Quan serem a bord. | de bord loc. adv. Del vaixell, de l’aeronau. Els homes de bord. Els llibres de bord. || Qualsevol dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.

bord² -a

adj. Bastard, nascut d’un pare i d’una mare que no estan casats. || Nascut de pares desconeguts, expòsit. Aquella nena era borda i se l’havien afillada. | m. i f. Un bord, un bordet || Dit d’un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat. || m. Qualsevol varietat de diamant que no pot ésser aprofitada com a gemma i que és utilitzada industrialment.

(Font: Institut d’Estudis Catalans)

Roger Petra i Gaspar Alloza. (Foto: Miquel Rodrigo)

L’essència

Per entendre el comportament d’una bèstia cal entrar dins la seva llodriguera. A La Roca Foradada, el refugi de Bord, hi ha una devoció per tot allò analògic, imperfecte i amb la pàtina del temps. Timbals gegants que guien els elefants d’Aníbal, delays de cinta amb vida pròpia, trompetes vestides de cuir, vàlvules d’algun antic país comunista, vibràfons amb accent italià subjectats per brides, guitarres gruixudes que parlen en un altre to i reproduccions del Guernica que ja groguegen. Tampoc tantes coses, però totes a lloc.

En els polièdrics cristalls de la cova de Bord s’hi reflecteixen referents com Yo La Tengo, Karate o Chet Baker. De les relíquies exposades, plenes de pols, en pengen etiquetes: indie rock, slowcore, noise, post-rock, dream pop. En qualsevol cas l’únic gènere que Bord lluita per dominar és el de la veritat. I no sempre en surt victoriós perquè la veritat fa mal.

El relat

Segurament van coincidir prèviement en més d’una ocasió, però Gaspar Alloza i Roger Petra prenen plena consciència l’un de l’altre compartint escenari a principis de 2016. El 2018 tots dos entren a MIG, un projecte musical que mai no arribarà a veure la llum, de la mà del consolidat binomi Javi Martínez i Fran G Tapia (The Fuck, La Muerte del Rey, EGB…). Allà es coneixen de veritat i poc a poc s’adonen que ténen en comú gustos musicals i estètics més enllà dels que s’havien posat sobre la taula en un primer moment.

No només això; es troben còmodes en una mateixa manera d’entendre els assajos, llargs i repetitius fins a extrems importants. Això els porta a prendre una altra deriva i mica en mica comencen a assajar com a duo, definint estil i creant repertori propi. Som a la tardor de 2019. La seva intenció és començar a fer directes tan aviat com sigui possible, ja que tots dos porten massa temps sense trepitjar escenaris i la síndrome de l’abstinència es pot palpar.

Però arriben els mesos de confinament i tot es replanteja. Quan la mobilitat ho comença a permetre aprofiten per tancar-se a l’estudi de La Roca Foradada durant dies per dur a terme un treball d’estudi. Decideixen treballar en 9 temes i d’aquests n’acaben triant 4 per pulir-ne detalls, que es converteixen en el seu primer EP Autorretrats, autorretrets… on hi afegeixen algun instrument més a part de la guitarra i la bateria. Això fa que creixi la necessitat d’incorporar una tercera figura pivotant que porti el pes de baix i teclats: Miquel Rodrigo.

Havent realitzat pocs concerts, tornen a embolicar-se la manta el cap per construir el què serà el seu primer LP: La llauna. Dels 13 inicials, acaben sortint 10 temes; de nou cuinats, com no, a foc lent. L’experimentació a estudi amb altres sonoritats (sintetitzador, vibràfon, theremin…) condueixen a que a l’hora de preparar el directe, la banda creixi de nou amb la incorporació de Javier del Castillo, amb qui tant Gaspar com Miquel hi havien tocat anteriorment.

Gaspar Alloza

(Barcelona, 1977) De ben petit es desperta la seva fascinació per la sonoritat dels espais i la música, que l’acompanyarà tota la vida. El seu inici musical es dóna a la infantesa, aprenent el bàsic d’un mestre local i tocant cordes en una formació de música tradicional. A l’urgència de l’adolescència es forja com a guitarra, baixista i bateria en grups de rock i hardcore (Quarks Revolution, Undernotes, Unabomber…), amb qui grava els seus primers discos i fa els primers concerts. En paral·lel estudia Arquitectura Tècnica i comença el seu idil·li amb la part física de l’acústica i dels materials, l’alter ego de la seva activitat musical. Més tard coqueteja amb la dansa contemporània com a sideman (guitarra, baix, contrabaix, bateria i percussió) en diversos projectes i gires, així com amb el jazz en el trio Rizoma, com a bateria. També en paral·lel, després de coincidir en la banda Cube, forma amb Miquel Rodrigo el trio de rock instrumental Hannuman com a baixista, així com col·labora amb la banda Collision com a contrabaixista i guitarra. En el camp de l’acústica fa estudis de postgrau i funda el seu estudi d’acústica arquitectònica Arcustic, en el que dissenya estudis de gravació, sales de concerts i tota mena d’espais amb requisits acústics especials. Ja entrant la quarantena torna a la música més urgent formant el duo Alloza Martínez i actualment compagina la banda Hirsut (de nou amb Miquel Rodrigo) amb el projecte de Bord.

Roger Petra

(L’Hospitalet, 1977) Es cria a Alella tot dibuixant, explicant acudits, memoritzant totes les cançons que sent i cap als 12 anys agafa una guitarra. Comença a tocar amb companys i actuar en festes d’institut. Al cap de poc ja freqüenta garatges plens de fum i Xibeques amb diverses bandes locals adolescents. La seva activitat artística transcorre també entre moltes altres disciplines, fent que de manera gairebé inevitable acabi entrant a la Facultat de Belles Arts. A finals dels 1998 entra a la banda d’Óscar Kina i el Làser com a trombonista, baixista i percussionista, aprenent les dinàmiques d’estudi i directes. Instal·lat a Barcelona, s’obre pas professionalment en el disseny gràfic i audiovisuals. Després d’un llarg silenci musical, cap als trenta desenfunda la guitarra i entra a bandes com The Apalins, Cloudfields o Tendrum, tornant a trepitjar locals d’assaig, escenaris i estudis de gravació. En la seva vessant d’humorista gràfic, col·labora en mitjans com el fanzine electrònic El Estafador o Revista Temperatura i té publicat el llibre La miseria (Siglo XXI Editores, 2024).

Miquel Rodrigo

(Barcelona 1974) La seva passió per la música indie el duu a iniciar la seva activitat com a baixista a l’adolescència, formant a finals dels anys 90 All ill, banda que ràpidament es fara ressò dins l’escena hardcore nacional. A més, col·labora en altres formacions afins (Schedule, Spatio Striata, Unabomber). El seu afany per buscar sonoritats i estructures complexes el porten a endinsar-se com a guitarrista, formant diverses bandes underground de caire variat i sonoritat arriscada (Cube, Hannuman, Ojiva), les quals tenen com a finalitat la cerca d’una identitat pròpia. Actualment comparteix amb Gaspar Alloza el projecte Hirsut i en paral·lel, s’embarca en la nau Bord, atret per les atmosferes oníriques, l’autenticitat del discurs i els sons bruts del noise rock.

Javier del Castillo Linares

(Caracas, 1970) S’interessa per la percussió cap als 12 anys i als 14 aconsegueix una bateria. La seva primera experiència significativa com a músic té lloc a mitjans dels ’90, quan s’incorpora a La Banda de la Banana Voladora, un grup local veterà. A mitjans del 2000 s’incorpora a Claroscuro, una altra banda molt activa en l’escena del rock nacional. Al 2003 decideix canviar d’aires i es trasllada a Barcelona. Al 2006 forma Meissa, una banda que dura poc però deixa un disc gravat. Al 2008 s’incorpora a Valero, fent presentacions locals i participant en el seu primer disc. El 2009 coneix a Miquel Rodrigo y Gaspar Alloza i junts formen el power trio Hannuman amb qui enregistren el seu primer treball Estamos aquí para llevarnos sus tenedores (Hang the DJ Records). La banda continua activa un parell d’anys i graven un segon àlbum. El 2012 es separen tot i que mantenen el contacte. Finalment, després d’uns quants anys al marge de la música, és convidat pels antics companys de Hannuman a col·laborar com a percussionista i bateria en els directes de Bord per presentar el segon disc de La llauna.